Avui ha mort Josep Maria Garsaball i Ferrerons, un company, un patriota.

En aquestes darreres hores m'ha arribat la notícia de la mort del company de militància Josep Maria Garsaball i Ferrerons. En Garsaball, com se l'anomenava popularment, ha estat un militant històric i modèlic en tots els sentits. Granollerí per definició i independentista per convicció.

Quan al 1998 vaig entrar a militar a ERC ell ja feia anys i panys que corria per aquest partit. N'ha vist passar de totes, i malgrat tot, ell ha estat sempre en peu, sempre allà, on hi havia una xerrada, un sopar, un míting etc. Ha estat un militant incansable, que on anava era ben rebut. Senzill en les formes però segur en el fons, sempre hem pogut contar tots plegats amb el seu ajut o bé el seu suport en tot moment.

En Garsaball s'ha guanyat el respecte de totes les generacions per una senzilla raó; la coherència permanent que ha demostrat, que la fet digne per sempre més.

Però no només vull realçar les seves virtuts com a militant. Crec que toca dir que en Garsaball també tenia característiques que el feien molt humà i agradable en el tracte. La seva alegria i la seva amabilitat amb tota i cadascuna de les persones que hem tractat amb ell, podem dir que li han estat sempre característiques. Mai ha defallit, mai ha estat desagradable amb ningú, mai, en definitiva, ha deixat de ser en Garsaball.

Valgui doncs per ell tot el meu respecte com a persona, com a militant, com a patriota.

A tu Garsaball, et dedico aquest poema d'algú que ja coneixes, Miquel Martí i Pol;

PARLEM DE TU
Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tut, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties, de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo